1) En sentit real: ‘molt aspre’. Pot aplicar-se a qualsevol cosa però es diu, fonamentalment, de les coses de menjar.
2) En sentit figurat, es diu de la persona que és esquerpa, bròfega.
L’aspror del codony és deguda a la seua riquesa en tanins.
En la novel·la L’escarabat de Khalili, de Teresa Broseta, podem llegir:
Un dit aspre com un codony em tocà el front i em féu alçar el cap uns quants centímetres.
Daniel Climent, en l’article ‘La fruita perduda i trobada per la tardor’, publicat en la revista Mètode, escriu:
La compacta carn del codony, d’un color blanc cremós, no compleix, però, les expectatives que la seva aroma promet, ja que és dura, granulosa, poc sucosa i tan aspra que resulta quasi immenjable quan està crua. Aquesta aspror (aspre com un codony) la deu a la seva riquesa en tanins, polifenols que li confereixen tal astringència que freqüentment ha estat usada com antidiarreica. Justament l’oxidació d’aquests tanins explica que la carn es torne negra en entrar en contacte amb l’aire i deixe de ser astringent, com succeeix amb les pomes.
Vegeu: