anar-se’n com l’esca

1) Referit a una cosa: que es deteriora ràpidament, que s’esgarra, que es fa malbé.

2) Referit a una cosa que canvia: que ho fa molt més ràpidament del que era d’esperar.

3) Referit a una persona que té una malaltia greu: que es mor en un espai de temps molt curt d’ençà que es descobrix la malaltia que patix.

En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, trobem:

–Com ha anat la sega avui?
–Ja tenim tot l’ordi panxa en amunt –digué molt gràficament–. És que hi portem molts dies –explicà.
–Doncs ja no queda tant.
– El blat, el començarem a segar demà de matinada. Se n’ha anat com l’esca! –va comentar. I prosseguí: –Vol alguna cosa? Estava ací untant els eixos del carro. A la vesprada començarem a garbejar.