Referit a un ésser humà o a un animal: anar d’ací cap allà amb completa llibertat per a fer el que vulga o per anar a on vulga, sense cap mena de control ni vigilància, sense subjecció, sense restriccions.
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, podem llegir:
Alegre com un teuladí corria totes les cases del poble. Ací li donaven una poma, allà unes figues, allà un tros de canyamel… “Esta xiqueta va de casa en casa com el porquet de sant Antoni –deia la tia Jesusa–. I algun dia tindrem un disgust”. Però Gràcia, allà on anava era benvinguda i les seues rialles celebrades a tot arreu.
S’usa amb els verbs anar o viure.