Molt amarg, tant en sentit real com en sentit figurat.
L’asséver és una massa sòlida de color fosc i molt amarga que s’obté deixant quallar el suc de les fulles de l’àloe. S’empra per a combatre el restrenyiment.
L’asséver també s’usava en temps passats per a deslletar els xiquets de pit. Per aconseguir-ho es posava una miquiua de pols d’asséver al mugró de la mare i el fort sabor amarg feia que l’infant rebutjara la mamella materna i perdera el costum de mamar.
La paraula asséver, en alguns llocs, es pronuncia asseve i, per consegüent, la locució que estudiem es transforma en amarg com l’asseve. El fet que la substància especificada haja deixat de ser usada i coneguda, ha fet que el seu nom haja deixat de tindre sentit per a la major part de la gent i s’haja deformat, donant lloc a variants tan absurdes com amarg com les cebes, expressió que no té cap ni peus, ja que les cebes no són ni han sigut mai amargues.
En la rondalla La rabosa i el corb, d’Enric Valor, podem llegir:
El corb, revolantigant desconcertat, ben prompte la va perdre de vista en l’ombra d’un barranc, i se n’hagué d’anar, caent-li llàgrimes amargues com l’asséver, al seu niu de l’alt de l’Empenyador a contar la malaventura a la família corbera.
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.