Veure de lluny persones que, a causa de la distància, es veuen xicotetes com si foren formigues.
En la rondalla Esclafamuntanyes, d’Enric Valor, podem llegir:
De l’aire estant, albiraven com a formigues la gent que anava pels carrers i places, cadascú al seu quefer, en aquella vila reial que semblava de vida molt intensa i atrafegada.