Acabar-se alguna cosa molt ràpidament i de molt mala manera.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:
Poro els feu caure de son ase, y Deu volgue que no sacabara tot en un dia, com en la Venta de Tello; perque al peu que portaven, milacre no en susuí una de Sen Quintin, y tal.
En la novel·la Ribera, de Josep Lozano, llegim:
–Estava entusiamat. Anava tan ràpid que en una ocasió m’ha fet vore la padrina. No sé com m’ha pillat la pell de la cabota, que m’he quedat coent com un all. Després, m’ha aconsellat que no tinguera pressa. Que qui té pressa no es diverteix. Que allò no era com la venta de Tello, on es va acabar tot en un dia. Que la pràctica fa mestres.
En el llibre inèdit Paremiologística atrotinada, de David Mira Gramage, podem llegir el text següent que ens diu que la venta de Tello fa referència a la Venta Vella d’Ontinyent:
Fer més mal que en la venta de Tello –o Fer més mal que Tello (està referit a la Venta Vella, propietat d’un tal no-sé-qui Tello, on hi hagué una baralla ‘històrica’ […]).
Vegeu: