xiular com una serp / xiular com a serps / xiular com les serps

1) En sentit real: emetre –una persona, un animal o un objecte– un so semblant al xiulit d’una serp.

2) En sentit figurat: emetre una persona, al parlar, un so sibilant que recorda un xiulit.

3) En sentit figurat: emetre –una persona o un animal– sorolls forts i aguts a causa d’un dolot fort i agut que resulta insuportable.

En El bou de foc, de Joan F. Mira, trobem:

“No, eh?” Tomateta parlava molt a poc a poc, i els mots li xiulaven com a serps entre l’odi i el sarcasme.

En la rondalla El xiquet que va nàixer de peus, d’Enric Valor, podem llegir:

–Serà el millor que podràs fer… Ai, si tu veies el Ponent! I m’estranya que no s’haja presentat ja; sempre ve a destorbar la pluja. No te’l vulgues trobar en un desnevat! Això brama com un lleó, udola com els llops, xiula com les serps, per tossals, plans i barrancs; arranca pins com a campanars i esguella carrasques com a esglésies… És cap de caps!