S’usa per a expressar que una xica és jove, molt guapa i molt atractiva.
En Les homilies d’Organyà, de Vicent Andrés Estellés, podem llegir:
Un genoll. Ara veig, ara pense un genoll.
El genoll d’una xica com una primavera.
En algun lloc he dit: sorgeix la primavera com un genoll de noia.
Possiblement pensava aleshores en un genoll bastant concret.
Però el genoll que deia és el genoll que pense, vagament insensat.