Xarrar molt, d’una manera exagerada.
Aquest modisme comparatiu és d’ús habitual a Alcoi.
En el llibre El valencià de sempre, en l’entrada carracateu, escric:
Joguet casolà que es construïx amb mitja anou buida i un bastonet pla, units per un fil o una gometa. Es colpeja el bastonet amb els dits d’una mà mentres es sosté la mitja anou amb l’altra mà, originant-se un so que podríem transcriure per: tec-tequerrec-tec, tec-tequerrec-tec, tec-tequerrec-tec.
El modisme comparatiu xarrar com un carracateu equival a l’expressió ser un carracateu, molt usada a Alcoi.