Referit a una persona, sentir-se lliure.
En Pere. Diari d’un xiquet, de Maria Mulet i Mulet, llegim:
Pero lo que més em va entusiasmar fón quan don Joan continuà dient: “…es riu molt, molt…, i el seu riure és clar i net com la veu de les campanes”… ¡Ho confesse! Açò m’ompli de ganes de volar com un pardalet pel goig d’oir el campaneig de la seua rialla…, o tan sols sentir-me tocat per la seua mirada.