Referit a un ésser humà: viure amb dignitat.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
–Jo no sóc tan querós –murmurava–; jo m’acontente només de viure ací com una persona, no com un animal de serra.
En El bou de foc, de Joan F. Mira, llegim:
El mal és que ja n’hi ha dos més que parlen d’anar-se’n: que si allò és massa solitari, que no portaran mai la llum, allà dalt, que allò no és viure com a persones, que el fill ha escrit des de Barcelona dient que allí…
En Els altres catalans, de Francesc Candel, trobem:
Aquests amuntegaments de rellogats, barraques, estatges petits, etcètera, no solament originen conflictes quant a la comoditat –pel fet de voler viure com a persones i no com a bèsties–, sinó que comporten altres conflictes d’ordre moral i familiar produïts per la promiscuïtat.