Referit a un ésser humà: viure sense tindre cobertes les necessitats més bàsiques, sense les comoditats més elementals, d’una manera miserable, indigna, inhumana.
Heus-ne ací un fragment dels Sermons de sant Vicent Ferrer (Sermons, II, 183, línies de la 18 a la 20) on trobem aquest modisme comparatiu:
[…] ¿e com viviu axí com a bèsties? Hun ase, quan veu la somera, tan tost corre: “Haaaic!” Mas l’om no deu ésser axí com l’ase […]
En Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, publicada de real orden por su cronista D. Próspero de Bofarull y Mascaró (tomo XIII), llegim:
[…] de Creta de hon Saturnus era rey e mostra a les gens que ancara eren rudes en edificar cases aqui car dabans habitaven en balmes e cabanes e quoves e barraques de rama els amostra de plantar vinyes e arbres e laurar les terres e viure ab costums humanals car solien viure com a besties de aglans e de semblans viandes e troba esser diners e primer mes aqui la semença del foment.
En Viatges de Marco Polo: versió catalana del segle XIV trobem:
Per los mercadés sarraÿns que’y van, sí aquels an convertitz a la fe de Mahomet, so es, aquels qui stan per les ciutatz, car los altres viuen com a bèsties e asoren totes coses, e menyen carn d’ome.
En Els altres catalans, de Francesc Candel, podem llegir:
Aquests amuntegaments de rellogats, barraques, estatges petits, etcètera, no solament originen conflictes quant a la comoditat –pel fet de voler viure com a persones i no com a bèsties–, sinó que comporten altres conflictes d’ordre moral i familiar produïts per la promiscuïtat.