Referit a una persona: viure molt bé, amb totes les comoditats.
En el llibre Un estudi d’antropologia social al País Valencià: els pobles de Vallalta i Miralcamp, de Joan Francesc Mira, podem llegir:
Tu tens més terres que ningú i podries viure com un rei, però ets un inútil.
En la novel·la Les urpes del llop, de Vicent Pallarés, llegim:
–De gust, ja ho sé, que no en tens, però de bitllets, sí, bordegàs. A cabassos i ben amagats a la biga. Si jo en tinguera la meitat que tu, viuria com un rei. Pots estar ben segur que no em quedaria a casa treballant com un burro.
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, trobem:
–Mira, Peret. No t’ho havia dit encara perquè eres massa menut i vivies com un rei, feliç allà a València.
Enric Valor, en la rondalla Les velletes de la Penya Roja, escriu:
–Tu calla i creu i serem riques. Viuràs com una reina, i jo me’n podré baixar a Tibi a acabar els meus dies sense passar aquests durs treballs i freds de muntanya.
En la novel·la Quan la lluna escampa els morts, d’Esperança Camps, llegim:
Així jo aprofite i m’introduïsc, conec gent, faig contactes i m’establisc. I més endavant et telefone, i tu també agafaràs un tren com el meu, i aniràs a viure amb mi allí, com una reina.
En la novel·la La trampa del desig, d’Urbà Lozano Rovira, llegim:
…això vist molt, i serà un home respectat i guanyarà els diners a cabassos, al matí a l’ambulatori o a l’hospital i a la vesprada a la consulta de casa, que la consulteta els fa créixer molt de pressa, un bitlletet damunt de l’altre, ta-ca-ta-ca-tac, que moltes candeletes fan un ciri pasqual i els malalts mai no falten, i amb ell podràs viure com una reina, Elvirín, que les xiquetes que semblen princeses quan prenen la comunió han de semblar reines quan es casen, Elvirín, la meua reina, que l’única cosa que hauràs de fer és que Daniel se senta també com un paixà i això no deu ser massa difícil perquè és molt bon xic i molt correcte i per tant ha de ser de bon conformar.