Referit a un ésser humà: viure molt bé, amb totes les comoditats.
En la novel·la Només socis, de Ferran Torrent, trobem:
Renega de nou en veu baixa.
–Que ets primmirat, tio. Et queixes de tot i vius com un marquès.
–Ni el gos, ni els condons, haurien d’estar a la vista. Imagina’t que entre algú per la porta!
En L’encant de fer 50 anys: Crònica optimista i sense manies, de Rafael Vallbona, llegim:
Segur que tant de misteri només era el preàmbul per dir-me que volia deixar la Barbie i que no sabia com fer-s’ho perquè no li reclamés la meitat de tot el que tenia, que era més que suficient per viure com un marquès, per cert.
En la narració juvenil La muntanya d’argent, de Lluís Miret, podem llegir:
No vull ni pensar el que us passaria si de veritat us féreu rics.
–Què viuríem com a marquesos –vaig contestar rient.
–Aneu amb compte, no siga l’or la vostra perdició.