1) Referit a un ésser humà: dur una vida pura, honesta, noble, sense fer res que es puga considerar pecaminós.
2) Referit a un ésser humà: viure aïllat –o relativament aïllat– de la societat i dedicar tot el seu temps a fer coses que li interessen molt i que absirbixen tota la seua atenció.
En Ma vida en doina: memòries del doctor Verdós, de Joan Santamaria i Monné, podem llegir:
Pel que toca al mallorquí vivia com un ermità. Cap vici, cap temptació. Era l’home més honest, més càndid i somniador que he conegut.