Referit a un ésser humà: viure sense tindre cobertes les necessitats més bàsiques, sense les comoditats més elementals, d’una manera miserable, indigna, inhumana.
En el treball de recerca Josep Romeu i Figueras: l’intel·lectual i el poeta, de Maria Enrich, trobem:
Garí és condemnat a viure com un animal, presoner de la terra, sense poder mirar el cel.
En la novel·la Sense la terra promesa, d’Enric Valor, podem llegir:
–Jo no sóc tan querós –murmurava–; jo m’acontente només de viure ací com una persona, no com un animal de serra.