Viure al dia.
Aquest modisme comparatiu no he tingut la sort de sentir-lo mai. El vaig descobrir en el llibre Bocaviu de Josep Sanchis Carbonell, un recull d’expressions i parèmies diverses arreplegades a Ontinyent per l’autor. Quan el vaig llegir em va despertar la curiositat perquè, com jo sóc alcoià, vaig pensar: «Caram, ¿com vivim els alcoians? Jo em pensava que vivíem com tothom.» Li ho vaig preguntar a Josep Sanchis i, en un missatge privat que em va enviar el 16 d’abril del 2012, em diu:
[…] viure com un alcoià, des d’Ontinyent estant, és, si fa no fa, amb totes les reserves que calga, equivalent a ‘viure al dia’, és a dir, no reparar, per exemple, a gastar-se els diners en festes, a anar ben vestits i fer despesa aparentment sumptuària.