Que és molt llest i espavilat, que se la sap tota, que no hi ha qui l’enganye.
En la novel·la Aigua en cistella, de Carme Miquel, trobem:
La Leonor i l’Artur haurien volgut morir amb ella, amb la seua filleta, que era dolça com la mel i tenia aquells ulls blaus, vius com un teuladí però que a poquet a poquet s’anaven esmorteint.