Que és molt llest i espavilat, que se la sap tota, que no hi ha qui l’enganye.
En la novel·la Delers de jovença, d’Antoni Igual Úbeda, llegim:
L’altra, Concepció, era dolça com la mel i tendra com un capoll. Vicentica, la més petita, era viva com un ratolí i volenterosa com un cap de minyons.