S’usa per a expressar que algú té una veu forta, potent i grossa.
En la novel·la La tercera habitació, de Julián Arribas, podem llegir:
Una veu com un tro va retrunyir en la foscor del túnel i la llum va desaparéixer. Eduard va experimentar la sensació de caiguda lliure i el seu cos va tornar a pesar.
En el poemari El domador de línies, de Marc Granell, trobem:
Per aquest motiu, moltes vegades, Paco Giménez ha pogut presentar els seus dibuixos després de disputar llargues, dures i tedioses trobades amb l’antipàtic i terrorífic capità Fanfarró, un subjecte intolerant, sempre vestit de vint-i-un botó, que tenia els ulls com a brases, la veu com el tro i lluïa uns bigotis amenaçadors, tan grans com el manillar d’una bicicleta de carreres.