S’usa per a expressar que algú té una veu fina, dèbil, que quasi no es sent.
En La Bella Guaimura, de Pere Ortís, llegim:
A les nits sento la Sucia que plora ben a prop de casa nostra i anuncia desgràcies per a nosaltres –fa costat a sa mare la malalta, amb un semblant pansit-il·luminat, la veu com un filet de teranyina.
En Júlia, d’Isabel-Clara Simó, trobem:
I amb una veu com un filet de brodar va explicar que el que volia fer no podia esperar.