vetlar com un sereno

Estar despert voluntàriament durant les hores que habitualment emprem dormint, siga per a treballar, estudiar, divertir-nos, pregar, cuidar un malalt, vigilar, etc.

En la novel·la Pana negra, de l’escriptor otosí Joan Olivares, llegim:

Tot seguit, Marià s’hi acostà, omplí el pit amb tot l’aire que hi cabia i abocà un miol eixordador que si no havia despertat algun veí dels d’aquell barri, devia ser perquè sordejava com un tap o vetlava com un sereno.