Vestit de manera estrafolària, d’acord amb les convencions socials del moment.
En la narració curta La idea de l’emigrant, d’Enric Valor, podem llegir:
A l’hivern, una caseta i un arbre nevats al final d’un caminoi marcat de roderes; a la primavera, un jardí; a l’estiu, la mar amb uns banyistes vestits com a pallassos; a la tardor, una bella vinya i homes tallant-hi raïm. I heus-ho ací tot. Quina meravella!