Una veritat claríssima, indubtable, indiscutible, innegable. Una veritat molt gran, gran com una casa.
En el llibre Amics de muntanya, de Josep Mascarell Gosp, podem llegir:
Açò que és una veritat com una casa, no esdevé per cert cap novell descobriment.
En la novel·la l’infidel, de Francesc Bodí, llegim:
Allò que acabava de dir era una veritat com una casa, tot i que aquesta casa amagava unes quantes mentides.
En la novel·la Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart, trobem:
Sa mare sempre deia que el Nostre Senyor li havia enviat massa desgràcies juntes per a ella sola. I Ermerinda pensava que això era una veritat com una casa i que totes, absolutament totes, s’havien esdevingut arran d’aquell embolic amb el forn de calç.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu.