S’aplica a qui té els ulls ben oberts en senyal d’atenció.
En la novel·la Vespres de sang, de Joan Olivares, podem llegir:
–Si vos ho pregunte, és perquè sí que ho podeu saber –digué Carme amb una tonadeta maliciosa.
Es quedaren les dues pensant, fins que Magdalena obrint els ulls com un mussol digué:
–No deu ser…?
–Sí, sí que és –afirmà Carme.