ulls com a taronges (o com unes taronges)

S’aplica a qui té uns ulls tan oberts que pareix que se li n’isquen de les òrbites, ulls que denoten sorpresa, admiració, estupor, terror, espant, pànic, ira, etc. També poden denotar gran atenció, vigilància. També s’aplica a qui està completament despert i té els ulls molt oberts.

En la narració curta El cor d’Eulàlia, dins L’altre geperut i altres contes més, de Jesús Ernest Martínez Ferrando, podem llegir:

Quin disgust va tenir el dia que el so Vicent, el seu encarregat, li proposà d’arrancar totes les flors del jardí –en tenia gran profusió– per plantar-hi verdures i llegums! Eulàlia obrí uns ulls com a taronges, se’l va mirar tota indignada.

En la narració curta De com el diable va aparéixer en el barranc de Carraixet, dins L’altre geperut i altres contes més, de Jesús Ernest Martínez Ferrando, trobem:

Tot seguit prengué de la mà el xiquet, que amb uns ulls com a taronges, mirava sense comprendre el que passava, i se l’emportà al llit; no devia sentir el que sens dubte anava a parlar-se.

Antoni Ròdenas Marhuenda, en el seu llibre D’Azorín i el país meu, escriu:

Eixírem plegats d’excursió i vaig començar a conéixer el país, obrint uns ulls com a taronges.

En la novel·la El misteri de la lluna negra, de Francesc Gisbert, podem llegir:

En Jaume obrí uns ulls com a taronges i es girà cap a mi tot sorprés i esborronat.

En Enterreu-me en batí i en sabatilles, d’Ester Vizcarra, llegim:

Joan s’havia alçat per acostar-se a la vora del llavador. Amb els ulls com a taronges, va mirar el ratolí debatre’s sota l’aigua.

En Júlia, d’Isabel-Clara Simó, trobem:

Però el senyor Josep obria uns ulls com unes taronges i deia que això eren porcades.

I en la mateixa novel·la, més avant, llegim:

Júlia hi va posar pau, i, d’amagat de la mare, li va donar a Fina, quan marxava, a punt de plorar, un parell de pessetes que portava a la bossa, i Fina va obrir uns ulls com unes taronges i li hauria besat les mans si Júlia no es posa el dit als llavis fent senyal que callara.

Josep Sanchis Carbonell, en el seu llibre Quadern argentí, escriu:

Ningú t’ho va ni insinuar, però en aquells moments de glòria devies fer uns ulls com unes taronges. Com ho contes tu ara açò?

NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.