S’aplica a qui té uns ulls tan oberts que pareix que se li n’isquen de les òrbites, ulls que denoten sorpresa, admiració, estupor, terror, espant, pànic, ira, etc. També poden denotar gran atenció, vigilància. També s’aplica a qui està completament despert i té els ulls molt oberts.
Josep Lozano, en el conte Històries marginals, escriu:
El 2 d’abril de 1939, el pare Anicet, de bon matí, en assabentar-se que els rojos havien perdut la guerra, isqué al carrer i, fora de si, amb els cabells a botges i els ulls com a punys, com si fos un esperitat —ton pare t’ho podrà contar millor que jo, perquè ell el va veure—, anava cridant pels cantons: –Assassins! Assassins! Heu destruït la meua vida. Assassins! Justícia! Justícia! Justícia!