S’usa per a expresar la idea que algú té els ulls d’una grandària considerable.
En la rondalla Don Joan de la Panarra, d’Enric Valor, podem llegir:
Però feia por. Llamps semblaven eixir dels seus ullots grossos com a prunes, i de la boca li queia una bromera rabiüda. Esgarrifaven els seus renills i els seus bramuls, que ressonaven pels barrancs.