S’aplica a qui té uns ulls tan oberts que pareix que se li n’isquen de les òrbites, ulls que denoten sorpresa, admiració, estupor, terror, espant, pànic, ira, etc. També poden denotar gran atenció, vigilància. També s’aplica a qui està completament despert i té els ulls molt oberts.
En la novel·la Ofidi, de Josep Lozano, podem llegir:
La tia Hortènsia, que era una dona molt decidida, s’hi oferí tota resolta a experimentar noves emocions. Durant el breu estat d’hipnosi, el mag va fer-li experimentar una ardència que l’abrusava; més tard començà a tremolar de fred i després tornà a sentir la cremor de la flama, fins al punt que va despertar-se obrint uns ulls com a plats i cridant com una boja que el circ s’incendiava.
Manuel Vicent, en Des del saber divers, escriu:
Durant el dinar, sense saber què feia, vaig incrustar un tros de pa en l’ou escalfat. L’ou no es va queixar en absolut, però al meu voltant es va produir un silenci sepulcral i em miraren tots amb uns ulls com a plats.
En la narració curta L’home lliure, dins el llibre de relats Humors agres, de Sico Fons, trobem:
Jo vaig fitar l’amo del bar amb ulls com a plats i li vaig etzibar:
–No, avui és el primer dia de la meua nova vida, per tant avui és com el dia del meu naixement.
En A cavall de la utopia: Esteve Fibla, Alcanar 1905-1939, del vinarossenc Ramon Puig Puigcerver, llegim:
Ella obrí els ulls com a plats, incrèdula pel que veia es dugué la mà a la boca com si volgués reprimir un crit i tot d’una girà sobre els seus peus i arrencà a córrer. Fibla la seguí i, en sortir fora del cercle de gent, l’enxampà per un braç i la féu aturar mentre murmurava algunes paraules de disculpa.
En Castelló al segle XX, de Rosa Monlleó Peris, podem llegir:
Álex, amb els ulls com a plats pel que estava passant, va agafar un got d’aigua que tenia a la taula i va tirar a tota la cara xopant-se tot. Aquestes dos professores no donaven credit a aquesta esperpéntica escena.
En el poemari Mare, de Palmira Chiva Campos –nascuda a Llucena (l’Alcalatén)–, trobem:
Rodant i voltant,
m’arriben les cinc
mirant la paret
sense cap profit,
els ulls com a plats
la son al carrer.
Volta cap allà,
volta cap ací,
demà no podré
alçar-me del llit
per a treballar.
Com me’n sortiré?
Josep Sanchis Carbonell, en el seu llibre Quadern argentí, escriu:
[…] mentre amb els ulls com a plats descobriu nous paisatges, o us tapeu els ulls perquè la bellesa no arribe a pertorbar-vos massa.
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu