S’aplica a qui té uns ulls tan oberts que pareix que se li n’isquen de les òrbites, ulls que denoten sorpresa, admiració, estupor, terror, espant, pànic, ira, etc. També poden denotar gran atenció, vigilància. També s’aplica a qui està completament despert i té els ulls molt oberts.
En la novel·la Aquell matí era perfecte, d’Albert Garcia Pascual, trobem:
–És d’una espècie que provoca problemes i no els pateix –va explicar el pilot a Jordi, que se’ls mirava amb ulls com a pilotes de golf.
No he sentit mai aquest modisme comparatiu. Supose que és una creació d’Albert Garcia Pascual.