S’aplica a qui té uns ulls tan oberts que pareix que se li n’isquen de les òrbites, ulls que denoten sorpresa, admiració, estupor, terror, espant, pànic, ira, etc. També poden denotar gran atenció, vigilància. També s’aplica a qui està completament despert i té els ulls molt oberts.
En D’Azorín i el país meu, de l’escriptor monoverí Antoni Ròdenas Marhuenda, trobem:
Quan li vaig comunicar això a Sanchis Guarner va posar uns ulls com a farols, molt sorprés que per la meua comarca es conservàs un teatre d’aquestes característiques.
NOTA: És una llàstima que l’autor use la construcció acastellanada “posar uns ulls com a farols” en lloc de la nostra construcció genuïna “fer uns ulls com a farols” o, millor encara, “fer uns ulls com a fanals”.