S’aplica a qui té uns ulls tan oberts que pareix que se li n’isquen de les òrbites, ulls que denoten sorpresa, admiració, estupor, terror, espant, pànic, ira, etc. També poden denotar gran atenció, vigilància. També s’aplica a qui està completament despert i té els ulls molt oberts.
En la novel·la juvenil L’enigma dels prismàtics, de Josep Millo, podem llegir:
Quan començàrem a recobrar-nos de l’estupor que ens envaïa, Latif encara em mirava amb dos ulls com a cebes i una cara de perplexitat total.