ulls com a brases

S’usa per a expresar la idea d’uns ulls brillants, fulgurants.

En la narració curta No està la carn en la cistella per falta de gat…, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, podem llegir:

¡Què no li va dir! Posant-se los braços d’ansa de canter, sacsejant lo cap, i los ulls com a brases i tota ella més erta que un pésol […]

En la rondalla I queixalets també!, d’Enric Valor, llegim:

La dona alta, per fi, es va girar, i en la seua cara, tota d’ossos, la fadrina va veure uns ulls horribles, com a brases. Aleshores, li parlà l’endolada amb una veu que gelava la sang:
–Son com aquestos? –preguntà.
I es quedà mirant-la amb la boca esbarrallada, i li mostrava dos queixalots llargs, horrorosos, com els del xiquet!

En el poemari El domador de línies, de Marc Granell, trobem:

Per aquest motiu, moltes vegades, Paco Giménez ha pogut presentar els seus dibuixos després de disputar llargues, dures i tedioses trobades amb l’antipàtic i terrorífic capità Fanfarró, un subjecte intolerant, sempre vestit de vint-i-un botó, que tenia els ulls com a brases, la veu com el tro i lluïa uns bigotis amenaçadors, tan grans com el manillar d’una bicicleta de carreres.

Josep Franco, en la novel·la Aldebaran, escriu:

Elvira no podia parlar. Ella, encara que no era ja una xiqueta innocent, no esperava tot allò en uns moments tan breus. Esperava, en tot cas, ser la distracció passatgera d’una nit i rebre, a canvi del plaer del seu cos, alguna pobra almoina. Tot va ser massa ràpid: les mans seques del marquès, el desig irreprimible d’aquells ulls com a brases, l’oferiment tan explícit.

Ramon Pastor Quirant, en la novel·la Un bon negoci, escriu:

El seus ulls eren com a brases.

NOTA: En l’exemple de Josep Pascual Tirado he escrit la paraula pésol amb accent agut damunt la e malgrat que en l’edició de 1966 diu pèsol, amb accent greu. La grafia amb accent agut és la que reflectix la pronúncia valenciana del vocable i la que dóna com a preferent el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. He restituït el signe inicial d’exclamació tal com apareixen en l’edició de 1935, malgrat que en l’edició de 1996 ha estat eliminat.