1) En sentit figurat i referit a una persona: emetre crits de dolor forts i desesperats.
2) En sentit figurat i referit a una persona: emetre crits de ràbia, d’indignació, d’irritació.
3) En sentit figurat i referit a una persona: emetre crits molt forts i amenaçadors amb la intenció d’intimidar i fer fugir a persones o animals.
4) En sentit figurat i referit a alguna cosa: fer un soroll que recorda l’udol d’una fera.
En la novel·la Temps de batuda, d’Enric Valor, llegim:
L’Alcavoner, des del balcó, va llegir fort els principals papers del xalet: sobretot la llista de les penes de mort que s’havien d’executar si triomfaven els facciosos en la comarca. I les dones començaren a udolar com a feres: “A mort ell! Ara, ara mateix!”.