1) En sentit figurat i referit a una persona: emetre crits de dolor forts i desesperats.
2) En sentit figurat i referit a una persona: emetre crits de ràbia, d’indignació, d’irritació.
3) En sentit figurat i referit a una persona: emetre crits molt forts i amenaçadors amb la intenció d’intimidar i fer fugir a persones o animals.
4) Referit a un xiquet: cridar molt fort i d’una manera desesperada.
Manuel Joan i Arinyó, en la novel·la Les nits perfumades, escriu:
Entretant la meua germana, exhaurits de feia estona tots els seus recursos lúdics, es dedicava a udolar com un verro. No només d’avorriment, sinó també per la fam lleonina que la devorava.