Tremolar molt.
En la narració curta Sastre, músic, llaurador… i sempre sastre, dins De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, trobem:
El batistot seguia; la dona vinga el plor; Sidoro com lloca banyada tremolava; la gent se ria i el beneficencieret ja pensava en fugir-se’n d’allí i tirar-se altra volta als canalobres, que ben pensat no li anava tant ni tant mal ajudant missetes i empinant-se les canadelles quan l’escolà es descuidava…