Tremolar molt.
En la novel·la Solitud, de Víctor Català, podem llegir:
La Mila tremolava com una fulla.
En la novel·la El tatuatge dels apàtrides, de Josep Palomero, llegim:
[…] però quan es plantà enfront d’ell i el veié tal com era i el que anava a fer, es posà a tremolar com una fulla tendra i, mirant-lo espantada, perdé la respiració i es quedà quieta com una estàtua de sal bíblica.
En la novel·la Vespres de sang de Joan Olivares, trobem:
“Déu meu!”, pensava jo, tremolant com una fulla de xop en llevantada.
En Contalles de iaios i iaies, de Jordi Raül Verdú, podem llegir:
–Què fem? Per on peguem? –va dir el major d’ells als seus germanets, tremolant com una fulla, del fred i de la por que tenia.
En el Diccionari català-valencià-balear, en l’entrada tremolar, trobem:
Tremolar com una fulla de poll, o com la fulla d’un arbre, o com un dragó: tremolar molt intensament, sia de fred, sia de por, de fam, etc.
NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.