Treballar molt i molt durament, sovint en condicions inhumanes.
En Homes, d’Isabel-Clara Simó, podem llegir:
–I com volies que estigués si vaig estar treballant com un esclau a la cuina i al capdavall li va agafar un atac de nervis i ho va llançar tot a les escombraries?
En la novel·la Heretaràs la terra, de Toni Cucarella, llegim:
En aquella època, diuen que el posat de Cento Morell emanava permanent felicitat, per més que treballava de sol a sol com un esclau cada dia de la setmana, a banda de fer sonar l’ampolla d’anís del Mono en festes, serenates d’enamorats i desfilades populars.
En la novel·la El soroll de la resta, de Francesc Bodí, trobem:
Evarist havia passat la vida treballant com un esclau, fent jornals sense parar i cuidant la seua dona malaltosa.
Montserrat Roig, en Els catalans als camps nazis, escriu:
Més de vint milions de persones foren empresonades i deportades per a fer-les treballar com a esclaus.
Isabel Canet, en la novel·la La copa dels orígens, escriu:
Ens obliguen a treballar com a esclaus a la mina i ens alimenten amb pigments adulterats.