Treballar molt, treballar molt durament.
En la novel·la El crim, de Vicent Ortega, podem llegir:
Tota la vida sol com un drap. D’ací cap allà, treballant com un burro; emborratxant-se com un animal…
En la novel·la El lledoner de l’home mort, de Toni Cucarella, llegim:
Al principi d’estar ell ací no pensava jo en els perills que corria ma mare. Quan mon pare es va penjar tenia ella només 35 anys, i a pesar que ha treballat com una burra de sol a sol, i treballa encara, potser més i tot que abans, per culpa de l’inquilí, es conserva molt bonica i no està ni prima ni grossa.
En la novel·la Les urpes del llop, de Vicent Pallarés, trobem:
–De gust, ja ho sé, que no en tens, però de bitllets, sí, bordegàs. A cabassos i ben amagats a la biga. Si jo en tinguera la meitat que tu, viuria com un rei. Pots estar ben segur que no em quedaria a casa treballant com un burro.
En la novel·la històrica Damià el cartoixà i la guerra dels Segadors, de Lluís Carbonell i Gisela Carbonell, podem llegir:
Ostres, ja ho pots ben dir, per Déu, que això és com la glòria, si no fos perquè en Ricard ens fa treballar com a burros.
En Tu, fill de Maria, de Joan Maria Vernet, llegim:
–Tu no saps qui és aquest amo. A ell només li interessen els diners, la producció. Nosaltres no existim per a ell sino per a treballar com a ases del matí al vespre.
En La vida continua. Diaris de Jaume Pla (1928-1948), trobem:
El més interessant és que abans d’ahir vingué el Benet. Primer havíem treballat com a rucs. Hem fet canvis. El taller l’hem portat allà on teníem la roba i al revés. Aquí l’estufa funciona meravellosament bé. El taller queda de primera. Perfecte.
En Records de guerra i d’exili, de Teresa Pàmies, podem llegir:
Ens vam casar enamorats i pobres, però, treballant com a rucs i estalviant com a jueus, ens vam refer i ara, amb dos fills casats, et podem oferir una casa voltada de pomers a la vora del Canal d’Urgell, una caseta senzilla però amb la tele, una màquina de rentar i un garatge.