1) Referit a una persona que s’ha sentit maltractada, humiliada o menyspreada: tractar-la correctament, com es deu tractar un ésser humà.
2) Referit a animals –sobretot a animals de companyia–: tractar-los com si foren éssers humans.
3) Referit a xiquets: tractar-los com si foren adults.
Isabel-Clara Simó, en la novel·la Un tros de cel, escriu:
Recordo el principi amb Llorenç, quan vaig començar a veure un trosset de cel, com aquell tan famós que diuen que es veu al final d’un túnel que els ingenus s’han inventat per no témer la mort. Aquell trosset de cel era ser tractada com una persona.
En Un bellíssim cadàver barroc, de Josep Piera, podem llegir:
No vull dir que senta antipatia pels cans –n’he tingut i en tinc encara– però m’exaspera que se’ls tracte com a persones, amb la incomoditat i el patiment que comporta per a tots, bèsties incloses.
En El solatge del temps, de Tobies Grimaltos, llegim:
Amb tot, i no sé perquè, recorde amb estimació aquell mestre. Supose que l’home feia el que podia. No tinc la sensació d’haver aprés massa amb ell, però, a pesar de tot, en guarde un bon record. Potser siga perquè parlava amb nosaltres, ens tractava, amb tot, com a persones.
En L’empremta del silenci, de Jordi Sierra, trobem:
Als pares ens costa acceptar que heu crescut i ja voleu sols, que no depeneu de nosaltres, i que us hem de tractar com a persones quan fa quatre dies éreu unes criatures que encara educàvem o a qui donàvem una bona plantofada al cul.