1) En sentit real: ‘molt tou, molt bla, molt moll’.
2) En sentit figurat i referit a una persona: ‘devanit, content, satisfet, pagat’.
3) En sentit figurat i referit a una persona: ‘vanitós’.
En la narració curta La paret blanca, dins L’altre geperut i altres contes més, de Jesús Ernest Martínez Ferrando, podem llegir:
Tot contemplant-la sense veure-la, Otília experimentava tanmateix la sensació que el mur esdevenia tou com una buata o com si fos cotó fluix, i produïa en el seu ànim un efecte sedant.
El modisme comparatiu tou com una buata no l’he sentit mai de la vida, el conec només de la narració La paret blanca de Martínez Ferrando.
La primera accepció de l’entrada buata en el DNV és: «Tela grossa de cotó en floca, engomada per les dos cares, que s’utilitza com a farciment en treballs d’acolxar.»
La paraula buata la conec només de la llengua culta, no l’he sentida mai en el valencià popular que empra, únicament, la paraula equivalent guata. El DNV té l’entrada guata que remet a buata.