Molt tou, molt bla, molt moll.
En el Diccionari històric del valencià col·loquial (segles XVII, XVIII i XIX), de Joaquim Martí Mestre, trobem el modisme comparatiu tou com el tulipà en l’entrada pasta, en el fragment següent, que també podem trobar en el llibre Col·lòquis eròtico-burlescos del segle XVIII, del mateix Joaquim Martí Mestre:
Jo festejava, sagrat!,
una xica mamelluda,
tova com lo tulipà,
fresqueta com una rosa,
grosseta com un tabal,
salerosa hasta les ungles,
dolça com lo marsapà.
I, per últim, pasta fina”