Tocar molt bé un instrument musical.
Josep Franco, en la novel·la Les potències de l’ànima, escriu:
[…] l’equip de so era modern i potent, hi havia prou micròfons per a totes les veus, l’hora no era tan intempestiva com en algunes altres ocasions i, a pesar que el pianista se’n passà una miqueta amb la ingestió de productes estimulants, tot ens va eixir perfecte, tocàrem com els àngels i la gent es va divertir aplaudint, ballant i cantant a crits els temes més populars del nostre repertori.
En la narració juvenil Un estiu al rodeo, de Mariano Casas Gómez, podem llegir:
–Em sentia malament… com si estafara la gent… Era un frau. Jo no tocava, era només un element decoratiu. Al meu costat hi havia una xica d’Oregon, Mandy Dembowski, que tocava la trompeta com els àngels. Feia uns solos que et posaven de pell de gallina… però era poqueta cosa, ja saps…
En la novel·la La mel i la fel, de Carme Miquel, trobem:
–Calla, calla, tu eres aquell xiquet que vivia a la casa del jardí gran? Si jo et conec! La teua iaia tenia un piano i el tocava com els àngels i no pots figurar-te la de voltes que per escoltar-la, jo m’he estat emponnat a la porta de ta casa mentre ella tocava.