Llançar-se desesperadament –tant en sentit real com en sentit figurat– sobre alguna persona, animal o cosa.
Els fragments següents són de la novel·la Laru i Tan, d’Alexandre Agulló i Guerra:
Veges com els fas entendre que allò és propietat privada. Que amos i gossos tenen molt males puces. –Sí que tenen fama de tirar-se com un esparver, sí.
–Sempre parla qui no deu: de paquet, ja venia vostè –es tirava com un esparver i afegia assenyalant la parella que observava amb tensa incomoditat–, però ara veig que s’ha emportat custòdia.
–No sé què és pitjor, paréixer la xeringa l’hospital amb colesterol o tirar-se com un esparver i al moment anar de ploramiques.
NOTA: Aquest modisme comparatiu l’arreplega Alexandre Agulló i Guerra en Brots i esclafits verbals d’Alcoi i rogle de pobles muntanyencs.