tes com un junc (o com un jonc) / tesos com a juncs (o com a joncs)

Dret i rígid.

Els fragments següents són de la rondalla El rei Astoret, d’Enric Valor:

S’esdevingué un altre rellamp, vivíssim, i, per un moment, amb els cabells tesos com a joncs, tots tres varen veure que, en el buit de la porta, apareixia la visió d’una finestra que emmarcava la cara i el bust d’una dona jove.

I tots els veïns del castell ho contemplaven, qui de dia, qui de nit. I tots tornaven al castell amb els cabells tesos com a joncs i la pell esborronada.