Suar molt, en abundància.
En la novel·la L’abellerol mort, de Vicent Josep Escartí, podem llegir:
Aquelles paraules no sonaren com una petició, sinó com una ordre inapel·lable. Jo, que no acabava d’entendre res, em vaig aixecar i, sonant de nou com el rogle de l’església, suat com un cavall després d’una carrera, i escortat per les dues serventes, vaig deixar aquell llit que, si ho pensava fredament, em podia ben bé semblar un dels llocs més estranys del món, almenys del món que jo coneixia fins aquell dia.