suar com un porc / suar com a porcs

Suar molt, en abundància.

En la novel·la Els retrobats i els perduts, de Josep Usó, podem llegir:

I és que ella tampoc no en sap res, de la nit sencera que s’estigué treballant al patí, procurant de fer-ho en silenci per a no alarmar els veïns, pastant i escampant el formigó mentre suava com un porc, cobrint, potser per sempre, les dues espases del ritual.

En la novel·la Nit de foc, de Vicent Marqués, llegim:

Jo no els conec personalment… No els he vist mai… –ploriquejà suant com un porc.

En Professions liberals, de Jordi Cervera Nogués, trobem:

Quan hi penso ara, amb la perspectiva que dóna el pas del temps, em sembla entendre per què es ficava dels nervis, per què li pujaven els colors a la cara, per què començava a suar com un porc i a tremolar com una fulla de pàmpol quan jo apareixia a casa amb la llibreta de les notes carregada de carbasses i decorada amb escrits que feien invariable referència al meu comportament a classe, que pel que es veia no sempre era del gust dels professors i, com és natural, tampoc del del meu pare.

En L’any de la plaga, de Marc Pastor, podem llegir:

Em foto el tallat d’una glopada i trigo cinc mil·lèsimes de segon a suar com un porc.

Jordi Querol, en Quan bufa el ponent, escriu:

–D’acord, d’acord… però no badeu –sa excel·lència el virrei sua com un porc, que va pensar Francesc. La seua covardia és encara més gran que la seua traïció–.

En la novel·la Endevina qui, de Gemma Pasqual, trobem:

[…] els ulls verds i cansats del taxista, que tenia molta psicologia, l’observaven pel retrovisor provant d’esbrinar els secrets més amagats d’aquell home que suava com un porc […]

NOTA 1: El modisme comparatiu suar com un porc no té sentit. Els porcs no tenen glàndules sudorípares i, per tant, no poden suar, cosa que els priva del mecanisme d’autoregulació tèrmica que tenim tant les persones com molts animals. Els porcs, per a poder mantindre la temperatura corporal, han de fer-ho per la boca, com ho fan els gossos, però, a més, com són animals grans i tenen una massa corporal considerable, els cal rebolcar-se en llocs humits a fi que la pell tinga l’aigua que li cal per a poder refredar el cos per evaporació. Per eixe motiu els porcs es rebolquen en l’aigua o en el fang i, si no tenen altre remei, en l’orina i les dejeccions pròpies.

NOTA 2:

1) En francés, en el Dictionnaire universel d’Antoine Furetière editat l’any 1690, en l’entrada porc, trobem il sué comme un porc. En anglés hi ha el modisme comparatiu to sweat like a pig, que ja trobem documentat l’any 1750. Aquesta comparança la trobem també en altres llengües com ara l’alemany schwitzen wie eine Sau, l’italià sudare come un porco o el castellà sudar como un cerdo. Totes aquestes comparances emprades en altres llengües signifiquen, literealment, ‘suar com un porc’, però l’origen podria ser ben bé un altre i no tindre res a veure amb el fet de suar els porcs. L’explicació més senzilla i més lògica és que es tracta de metàfores que no descriuen exactament el que diuen –que els porcs suen– sinó que s’usen per a relacionar el fet de suar abundantment amb les idees de pudor i brutícia que associem als porcs. De tota manera, són comparances que s’usen en altres llengües, no en la nostra.

2) El modisme comparatiu suar com un porc no té cap tradició en la nostra llengua. No recorde haver-lo sentit mai en la llengua viva i no l’he trobat més que en els sis fragments literaris que he posat més amunt com a exemples. El text més antic de tots, el que trobem en Quan bufa el ponent, correspon a un llibre publicat l’any 1998. Els altres cinc llibres són tots publicats en el segle XXI. Es veu molt clarament que els autors han calcat el modisme d’una altra llengua, segurament de l’anglés.

3) Els valencians tenim bona cosa de modismes comparatius propis per a aquest concepte, com ara: suar com una botija, suar com un botijó, suar com un cànter, suar com un carreter, suar com un cavador, suar com un cavall, suar com una mula, suar com un poll o suar més que un matxo moro. Els valencians som un poble molt enginyós i tenim una llengua molt rica i molt expressiva. No ens cal calcar modismes d’altres llengües.