suar com un carreter / suar com a carreters

Suar molt, en abundància.

En la contalla El gripau i la rabosa, que trobem en Rondalles i acudits valencians, de Josep Bataller Calderon, reproduïda en el llibre Rondalles populars valencianes: antologia, catàleg i estudi dins la tradició del folklore universal, edició a cura de Rafael Beltran, podem llegir:

Oi, oi, oi! La cosa estava agra per a la rabosa. Llavors, corregué a la desesperada, traient el fetge per la boca. Arribà a la meta, roja com una tomaca i suant com un carreter. I allí l’esperava el vertader gripau competidor, el qual no s’havia mogut del lloc.

En la novel·la L’àngel covard, de Vicent Pallarés, llegim:

A l’estiu sopava en samarreta de tirants i suava. Recorde que suava com un carreter.

El modisme comparatiu suar com a carreters l’arreplega Joan Amades en Folklore de Catalunya, on podem llegir:

Tots, treballa que treballa, suaven com a carreters i, res, la banya de la princesa de cap manera no es volia deixar serrar. Totes les serres s’esmossaven i es trencaven les dents; vinga untar-les amb vit de porc perquè anessin lleugeres i no fessin mal a la princesa, però, res; com més ho provaven, més dura es feia la banya […]

NOTA: El DNV arreplega aquest modisme comparatiu.