Es diu que algú sordeja com un tap quan és més o menys sord, és a dir, és dur d’orella.
En la novel·la Pana negra, de l’escriptor otosí Joan Olivares, llegim:
Tot seguit, Marià s’hi acostà, omplí el pit amb tot l’aire que hi cabia i abocà un miol eixordador que si no havia despertat algun veí dels d’aquell barri, devia ser perquè sordejava com un tap o vetlava com un sereno.