Completament sol.
En Rondalla de Rondalles, de Lluís Galiana, podem llegir:
Com dic pues, lo píjor de la enfrascada no fonc que senvixcáren tots á un temps, sino quels tres cayguéren en una mateixa ratera, com si saguéren aconsellat; sent axí, que cadascú volia ser asòles com lo junc.
En la rondalla El Castell del Sol, d’Enric Valor, llegim:
La claror de la matinada i la fresca que comporta, ja el foc apagat, deixondiren Muhammad d’un somni diàfan i feliç on li apareixien la seua estimada terra de Benillup i sa mare, la delicada Margarita. I a l’obrir els ulls i guaitar cap a tots costats, es va trobar sol com un jonc. Què havia passat? On era el Pardal Negre o l’Ombra del Sol?
NOTA 1: En el parlar d’Alcoi es diu sempre soles (o soletes) en lloc de a soles, sol o tot sol i així es diu estic soles, ¡que soletes m’he quedat!, m’han deixat soles, jo visc soles des de fa cinc anys, heu d’ajudar-me perquè jo soles no puc fer-ho tot, és faener i espavilat com ell soles, quedar-vos els dos soles ni pensar-ho, un micarró que és i ja va soletes a escola, en un moment que l’he deixada soletes m’ha desbaratat el despertador, passeja tu soles que jo ja estic molt cansat, etc.
NOTA 2: Josep Sanchis Carbonell en Bocaviu arreplega ser a soles com el junc i ens informa que es troba en la Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana.